dilluns, 25 de maig de 2015

PORTADA

Hola! En aquest blog haurem de penjar quatre entrades sobre els mètodes de conservació. Dues hauran de tractar sobre els mètodes de conservació tradicionals (en aquest cas parlarem sobre la salaó i la conservació amb sucre) i dues sobre els mètodes de conservació moderns (parlarem sobre la ultracongelació i la pasteurització).
Natalia i Andrea 

OBJECTIUS

Els nostres objectius són fer un bon treball i intentar treure la millor nota, a més de passar-nos-ho bé fent un treball d'una manera diferent de l'habitual (fent un blog!) i aconseguint ampliar els nostres coneixements informàtics.
A part, creiem que aprendre a crear un blog ens pot servir de molt en un futur, i que tenir més informació sobre els mètodes de conservació ens serviran per treure millor nota en l'examen d'aquest tema.

Natalia i Andrea

PRESENTACIONS

Hola! Em dic Natalia De la Peña i sóc una de les autores del blog. Abans de començar a escriure el blog, ens agradaria presentar-nos.
Tinc 13 anys i vaig a segon d'ESO. Visc a Vilassar de Mar, on faig patinatge al C.P.A Vilassar de Mar. Durant el meu temps lliure m'agrada escriure, llegir, escoltar música i dibuixar. També m'encanta anar a jugar a bàsquet amb les meves amigues i ballar.


Hola! Sóc l'Andrea Llopis i tinc 13 anys. Vaig a 2n d'ESO, sóc de Cabrils i la meva família està formada pel meu pare, la meva mare i la meva germana d'11 anys. Tots els meus amics i institut estan a Vilassar de Mar i sempre he volgut quedar-me allà a viure. M'agrada molt dibuixar. També vull anar a una escola de ball, ja que m'agrada molt ballar. Esperem que us agradi molt el nostre blog.

Fins aviat, Natalia i Andrea.


BIBLIOGRAFIA

Hem triat les següents webs per el vocabulari utilitzat i per les informacions que es donaven (que ens han sigut molt útils). També perquè hem comparat l'informació amb les donades en altres pàgines webs i coincidien.


MÈTODES DE CONSERVACIÓ

Tot i que en aquest blog només parlarem de quatre tipus de mètodes de conservació: dos de tradicionals (salaó i conservació amb sucre) i dos de moderns (ultracongelació i pasteurització), aquí teniu un esquema dels diferents mètodes de conservació.



Natalia i Andrea

TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ MODERNES: LA ULTRACONGELACIÓ

La ultracongelació consisteix en congelar aliments durant un temps màxim de 120 minuts i a una temperatura inferior a -40ºC. És un procés que provoca un refredament brusc per arribar ràpidament la temperatura de màxima cristal·lització en un temps no superior a quatre hores. El procés es completa quan l'estabilització tèrmica de l'aliment està a -18ºC o inferior.
Per garantir el descens de la temperatura es fa ús de fluids criogènics, com nitrogen líquid i anhídrid carbònic. Les tècniques actuals no només pretenen evitar el desenvolupament de microorganismes, sinó també conservar les característiques sensorials i organolèptiques dels aliments. El seu estudi, control i potencial fan que sigui la tècnica més important respecte a la seguretat alimentaria i qualitat.
En la indústria alimentaria, s'aplica a una variada gamma de productes, entre els destacats les carns, els peixos, els mariscos, els vegetals i els menjars preparats.

Com es realitza la ultracongelació en aliments?
Per realitzar una ultracongelació s'han de seguir aquests passos:
1. Per gaudir de la millor qualitat s'ha de preparar aigua tèbia (20-30ºC) amb sal a un percentatge de 3,5%.
2. Introduir el producte congelat en la preparació d'aigua i sal durant 5 minuts.
3. Assecar l'aigua sobrant amb un drap sec o paper.
4. Quan ja s'ha tret l'aigua sobrant, s'ha d'embolicar amb un drap sec o paper i deixar sobre un plat o safata. Cobrir el plat o safata amb un film transparent i deixar a temperatura ambient durant 15 minuts. Després s'ha de guardar en el congelador i ja estarà llest per consumir-lo.
5. Una vegada descongelat no es pot tornar a congelar.





Andrea Llopis

TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ MODERNES: LA PASTEURITZACIÓ

És un procés tèrmic realitzat generalment a líquids que té l’objectiu de reduir la presència d’agents patògens (bacteris, protozous, floridures, etc.), sense eliminar-los completament (només evitant que provoquin intoxicacions alimentàries), i d’esterilitzar l’aliment pasteuritzat parcialment, alterant mínimament la seva estructura física. Aquest procés rep el nom del primer home que el va dur a terme: el científic-químic francès Louis Pasteur (1882-1895) el dia 20 d’abril de 1864 junt amb el seu company Claude Bernard.
Gràcies a Pasteur va millorar molt la vida de les persones d’aquella època, ja que va fer possible el transport d’aliments bàsics com la llet a llargues distàncies sense ser afectats per la descomposició.

Hi ha tres processos diferents de pasteurització:· Procés VAT: va ser el primer mètode de pasteurització. Consisteix a escalfar grans quantitats de llet en un recipient completament segellat a 63oC durant mitja hora, i després deixar-lo refredar lentament durant un mínim de 24 hores.
· Procés HTST: Generalment és el més convenient, ja que exposa grans quantitats d’aliment a temperatures elevades durant un curt termini de temps i es necessita molt menys material industrial, però es necessita un personal qualificat i té moltes mesures de seguretat. Hi ha dos processos HTST:
- Batch: es calenta una gran quantitat de llet en un recipient completament tancat (utilitzat en petites indústries).
- De flux continu: l’aliment es fa circular entre dues plaques anomenades intercanviadors de calor (utilitzat en grans indústries).


· Procés UHT: és un procés de flux continu, però que utilitza una temperatura superior a la de l’HTST (Al voltant de 138oC) durant un període de com a mínim dos segons (per provocar la més baixa degradació de l’aliment possible).

Factors que poden afectar al procés:
· L’acidesa de l’aliment: La majoria dels bacteris tòxiques es tornen inactives si el PH d’un aliment és inferior a 4,5 (és àcid). En canvi hi ha d’altres (com la majoria dels glúcids) que es troben per sota de 4,5 de PH. Per tractar un aliment amb un PH superior a 4,5, s’hauria de sotmetre a un tractament tèrmic de 121oC durant 3 minuts o a un d’equivalent.
· Organismes resistents: Hi ha bacteris que són resistents a la pasteurització. Per eliminar-los també s’hauria de tenir en compte el PH de l’aliment a tractar.
· Forma física de l’aliment: Millor dit la superfície d’aquest. S’ha de tenir en compte la forma de l’aliment per calcular la capacitat de refredament.
· Propietats tèrmiques de l’aliment: Algunes propietats dels aliments com per exemple la capacitat calorífica, la conductivitat tèrmica i la inèrcia tèrmica poden afectar el procés de pasteurització.


TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ TRADICIONALS: LA CONSERVACIÓ AMB SUCRE

Aquest procés químic de conservació consisteix a afegir sucre a un aliment (generalment fruita) per tal d’evitar l’òxid d’aquesta en contactar amb l’aire, i la reproducció de microorganismes. Per dur a terme aquest mètode, els aliments que es volen conservar s’introdueixen en una solució saturada amb sucre, havent-los cuit prèviament.  Després d’això s’introdueixen en llaunes, ampolles o pots, que fan que es conservin durant encara més temps. Durant molts anys, la conservació amb sucre es feia a casa, quan la gent que tenia arbres i matolls fruiters no venia totes les fruites i no volia que es fessin malbé, tot i que ara, aquest procés se sol dur a terme a les fàbriques, i poca gent sap dur-la a terme (i ho fan com a passatemps).
Exemples d’aliments conservats amb sucre són: les fruites confitades, les melmelades, la confiteria,les fruites en almívar, etc.

Com es fa un almívar?
Ingredients:
·         200g de sucre (depèn de la recepta i de l’ús)
·         100ml d’aigua (depèn de la recepta i de l’ús)
Procediments:
Col·locar els ingredients en una cassola i fer bullir amb foc mig-alt. El temps d’ebullició dependrà de l’ús que se li doni.


Com es fa una melmelada?
Materials i utensilis a utilitzar:
·         Pot de vidre
·         Aigua i sucre (en les mateixes proporcions)
·         Fruita (preferiblement forta: préssec, pera, maduixa...)
Procediments:
Fer un almívar amb l’aigua i el sucre (fent-lo bullir durant 3 minuts). Mentre es fa, pelar la fruita, tallar-la i posar-la al pot fins que quedi ben ple. Acabar d’omplir amb l’almívar, evitant que hi quedin bombolles d’aigua amb un ganivet. Tapar ben tapat i bullir el pot al bany Maria durant uns 20 minuts. Un cop fred eixugar el vidre i apuntar la data de fabricació. ATENCIÓ: la melmelada no es podrà consumir fins unes setmanes després.



Com es confita la fruita?
Procediments:
Primer de tot s’ha de triar la fruita a confitar (es pot confitar qualsevol tipus de fruita) i tallar-la a trossos de la mida desitjada (Si s’ha triat un cítric, s’ha de començar submergint la fruita en aigua bullent durant 30 segons unes tres vegades i canviant l’aigua cada vegada (per restar acidesa), amb qualsevol altra fruita no caldria aquest primer pas).
Posar el doble de sucre que d’aigua a una cassola i dissoldre’l a foc lent mentre es remou. Un cop dissol, apujar el foc i portar a ebullició sense remoure’l. Quan l’almívar queda transparent, baixar el foc al mínim i submergir-hi la fruita triada, vigilant que quedi ben submergida. Deixar bullir l’almívar durant 30 minuts (sense remoure). Arribat aquest punt, s’apaga el foc i es deixa la fruita en l’almívar durant un mínim de 6 hores, fins que quedin ben fredes. Un cop fredes, es treuen de l’almívar i es deixen assecar sobre una reixeta, o es fiquen al forn a 120o.



Natalia de la Peña

TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ TRADICIONALS: LA SALAÓ

La salaó és un mètode de conservació dels aliments amb l'objectiu de que aquests siguin aptes per al consum durant un període de temps més llarg. El principal efecte de la salaó és la deshidratació parcial dels aliments, el reforç del gust i la inhibició d'alguns bacteris.
Com el seu nom indica, la salaó es du a terme bàsicament amb sal. Durant les darreres fases del procés s'empren sovint també elements per aromatitzar, com ara canyella, mostassa o anet. Aquest mètode es pot fer tant en sec (és a dir, aplicant directament a la superfície la sal) o per injecció (és a dir, injectant salmorra als teixits a conservar).
Els antics egipcis ja començaven a fer processos de salaó per poder preservar i emmagatzemar comestibles durant més temps encara que sovint es considera que l'inventor de la salaó fou el pescador de Flandes Willhelm Bröken.
Els productes que es poden salar són gairebé qualsevol cosa (fins i tot fruita), però el més habitual és aplicar la salaó a la carn o al peix. Alguns dels productes més rellevants obtinguts per aquest procés són:
  • Oliva 
  • Pernil salat 
  • Moixama 
  • Bacallà en salaó 
  • Anxova 
  • Arengada 
  • Garum (antiga salsa romana)
 El principal procés químic implicat en la salaó és l'osmosi, ja que la diferent concentració de sals de la salmorra i la del producte fa que el segon es deshidrati.

Com es fan anxoves en sal?
Ingredients:
– Anxoves grosses
– Salmorra
– Pebre
Preparació:
Traieu el cap i les tripes, sense obrir la panxa.
En un pot de vidre poseu una capa de salmorra i una mica de pebre. A continuació poseu les anxoves en cercle (una capa). Seguidament li poseu una capa de sal i pebre i així successivament.
Tanqueu el pot i llestos.
Abans de menjar-vos-les, les dessaleu i les poseu en oli d'oliva.


Andrea Llopis

CONCLUSIONS (1)

Crec que ha sigut molt interessant buscar l'informació sobre els mètodes de conservació. Al principi creia que seria molt avorrit, però no ha estat així. Personalment crec que el més divertit ha estat dissenyar el blog, més que buscar la informació. El que canviaria si tornessim a fer una carpeta d'aprenentatge seria la manera de realitzar-la, ja que ho hem fet tot a l'últim moment i amb presses, però crec que no ha estat malament.
Natalia

CONCLUSIONS (2)

El que més m'ha costat ha sigut buscar informació sobre les conservacions, però he après coses que no sabia i m'ha agradat molt. Jo canviaria el contingut del blog.

Andrea Llopis

diumenge, 24 de maig de 2015

AUTOAVALUACIÓ

Creiem que el blog està ben fet. Té imatges i la informació ha estat buscada i repassada amb deteniment. El blog no és un blog professional, ja que en sabem lo bàsic de crear-ne, però està prou ben fet. Potser es podrien haver afegit més vídeos i imatges, ja que hi ha pocs, però creiem que són suficients.
En definitiva el blog està prou bé per aprovar (en la nostra opinió) i els objectius s'ha assolit correctament.
Natalia i Andrea.